|
|
Quan els
organismes moren i queden enterrats en el sediment, el primer que
succeeix és la destrucció de la matèria orgànica tova. Si aquesta és
d'origen animal es forma una massa rica en nutrients que és consumida
pels bacteris, i que ocasionalment pot donar lloc a la formació de
petroli. I si és d'origen vegetal forma humus, que sota certes
circumstàncies pot arribar a convertir-se en carbó.
En casos excepcionals també es conserven aquestes parts toves, havent-se
trobat insectes perfectament conservats en resina fòssil d'arbres (ambre),
vertebrats en mines d'asfalt, o mamuts congelats sota la tundra
siberiana.
Llevat d'aquestes rares excepcions, el procés de fosilització comença a
partir de la desaparició de les parts toves i el farcit dels buits pel
sediment circumdant. En aquell moment comencen a produir-se una sèrie de
transformacions químiques que a poc a poc van substituint els composts
orgànics d'aquestes restes per minerals.
Les parts dures com els ossos i closques sofreixen un procés de
mineralització per intercanvi i aportament de substàncies químiques amb
el sediment que els conté, aquests processos poden ser molt variats,
però els principals són: Carbonatació, Silicificació, Piritització,
Fosfatació i Carbonificació.
A tots aquests processos cal afegir l'acció dels efectes meteorològics
al llarg del temps, com per exemple els canvis tèrmics, que poden passar
des de les altes temperatures d'origen volcànic, fins a la congelació
criogènica, la pluja alternativa i la humitat, la pressió atmosfèrica,
la presència de gasos d'origen volcànic, aigua de mar, etc., etc.
Quan les parts
dures queden a la superfície, es produeix el procés erosiu
d'intemperizació o meteorització, que també és un aspecte a tenir en
compte en la investigació paleontològica.
Per poder investigar aquests processos a escala de laboratori CCI ha
desenvolupat una cambra anomenada METEOTRON capaç de simular les
condicions ambientals responsables dels processos esmentats, tals com:
Pluja, vent, altes temperatures d'origen geotèrmic, congelació
ultracriogènica, humitat, gel i desglaç, radiacions solars,
concentracions de gasos, variacions baromètriques, etc., en presència de
les substàncies orgàniques i inorgàniques que aconselli l'objectiu de la
investigació.
Aquesta nova cambra d'investigació està capacitada per a realitzar
canvis cíclics repetitius accelerats, de tal manera que l'efecte
d'exposició natural de diversos anys pot ser reproduït en pocs dies al
laboratori i mitjançant procediments informàtics, extrapolar els
resultats a períodes més llargs.
La seva aplicació no solsament és d'interès en el camp de la
paleontologia, sinó també en mineralogia i investigació
multidisciplinària.
CCI ve desenvolupant des de 1967 cambres de simulació climàtica, entre
les que es troben les cambres METEOTRON capaces de reproduir de forma
artificial les condicions ambientals afavoridores de la fosilització i
de l'erosió.
www.cci-calidad.com |
