|
Per
Miguel Angel Beteta Garmendia
Enginyer Químic
Director tècnic de
CCI-CCILAB
En la terminologia química, quan parlem de corrosió, no solsament ens
solem referir a la corrosió dels metalls, sinó que dins del lèxic químic
habitual solem emprar expressions tals com que l'àcid fluorhídric
corroeix el vidre, o que l'àcid sulfúric és molt corrosiu per a la
matèria orgànica, etc., (independentment de les reaccions químiques
implicades, processos de deshidratació existents, etc.) de fet en
l'etiqueta de l'envàs d'algun d'aquests productes, apareix l'advertiment
de "corrosiu", acompanyada de la imatge de l'esquelet d'una mà.
Però generalment, quan emprem termes derivats de la paraula corrosió,
tals com a resistència a la corrosió, corrosiu/va, corrosivitat, etc.,
sempre estem pensant en la corrosió dels metalls, tant d'elements
metàl·lics (recoberts o no), com de recobriments metàl·lics sobre
substrats orgànics o inorgànics (plàstics, vidre, composites, etc.) com
els cromats i niquelats d'accessoris diversos, miralls, tiradors i
manetes de plàstic, embellidors de mobiliari i automòbils, etc.
En cas de ser així, definiríem la corrosió com a: "El procés de
destrucció dels metalls com a conseqüència de factors ambientals externs
químicament incompatibles amb la seva composició o estabilitat
estructural".
A continuació establirem una classificació de les classes de corrosió
més comunes existents, les terminologies emprades i les seves
definicions, com segueix:
Corrosió humida:
Quan el medi
extern es troba en fase líquida (aigua de mar, per exemple).
Corrosió seca:
Quan l'agent
extern desencadenant no requereix específicament la presència d'un agent
líquid (parell galvànic per contacte amb un altre metall, per exemple).
Corrosió uniforme:
Quan es produeix
amb igual intensitat en la totalitat de les peces.
Corrosió Localitzada:
Quan solsament es
produeix en una àrea concreta de les peces.
Corrosió per immersió contínua:
Quan els materials
es submergeixen en medis líquids.
Corrosió urbana:
La generada per la
contaminació procedent dels combustibles dels automòbils i les de les
calefaccions en presència d'humitat.
Corrosió industrial:
La produïda per la
contaminació procedent de les emissions dels processos industrials en
presència d'humitat (boira àcida).
Corrosió salina neutra:
La produïda per
l'ambient marí sense presència de components àcids (pH al voltant de 7).
Corrosió salina àcida:
La produïda per
ambients actius en els quals, a més de la presència de sals diverses
tals com el ClNa, SO4Cu, etc., poden existir concentracions d'àcids,
tals com l'àcid acètic procedent de les silicones emprades a la fusteria
metàl·lica de l'alumini, àcid úric en granges, etc., per exemple.
Acció corrosiva de la humitat:
Produïda per vapor
d'aigua hiperoxigenat per microbombolleig d'aire, i per aigües amb excés
de catió H+ residual com a conseqüència de l'ús de sistemes de
tractament iònic.
Corrosió a altes temperatures:
Produïda als forns
com a conseqüència de l'emanació de gasos oxidants, hidrogen procedent
de molècules d'aigua en estat de vapor, sulfatació, carburització, etc.,
a altes temperatures.
Corrosió microbiològica:
Provocada per la
contaminació de bacteris aerobis i anaerobis existents en aigües amb
altes concentracions salines, típiques dels mars i oceans, llacs salats
i fosses salines. Les més significatives són les anomenades
ferrobacterias.
Corrosió per interacció amb metalls líquids o dissolts:
Quan un metall
líquid com el mercuri produeix una migració de l'altre metall
interaccionat en forma d'amalgama. També pot produir-se quan els metalls
entren en contacte amb solucions líquides que contenen altres metalls
dissolts.
Corrosió per Cavitació:
La cavitació és un
tipus particular de corrosió per erosió i és, freqüentment, la causa de
picadures a les parets dels cilindres dels motors d'explosió.
La cavitació de la paret del cilindre es produeix quan bombolles d'aire
a la superfície del mateix li treuen la pel·lícula protectora de rovell.
Corrosió per irregularitats geomètriques superficials:
També coneguda com
"Crevice", es genera als porus, buits o fissures existents a la
superfície dels metalls com a conseqüència de bombolles o defectes de
recobriments sobre les esmentades concavitats, de manera que en
l'interior dels mateixos penetren solucions liquides les quals actuen
com un ànode concentrat capaç de desenvolupar el procés corrosiu.
Corrosió per picat:
També coneguda com
corrosió per "pitting", està caracteritzada per l'aparició de petits
punts de rovell fàcilment observables en àrees poc afectades per la
corrosió. Es produeix per l'aparició de microànodes, els quals en
interaccionar com a parell galvànic amb l'àmplia superfície catòdica de
la peça, produeixen la dissolució puntualment localitzada del metall en
l'esmentat punt (picadura).
Corrosió per fricció:
També anomenada
“freeting” ocorre com a conseqüència de l'abrasió superficial generada
per la fricció repetitiva entre metalls com conseqüència del moviment de
mecanismes solidaris, de tal manera que en fer-se vulnerables les
superfícies, es genera òxid en les erosions produïdes.
Corrosió galvànica:
Es produeix quan
dos metalls, els potencials dels quals d'oxidació-reducció són clarament
diferenciats, s'uneixen íntimament en presència d'un electròlit. En
aquestes condicions es genera una autèntica pila galvànica en la qual
l'ànode en rovellar-se comença a generar un flux electrònic amb el
conseqüent despreniment progressiu de la superfície del metall.
Corrosió sota tensió:
Es produeix com a
conseqüència de la combinació de dos efectes simultanis tals com un medi
ambient corrosiu, unit a una tensió mecànica tal com a la produïda pels
efectes continuats de tracció, flexió i torsió, etc.
El deteriorament superficial produït en tals condicions apareix en forma
de microruptures tals com clivellaments progressius (fatiga per corrosió).
Corrosió Kesternich:
Es la mateixa que
la corrosió industrial. Consisteix en l'atac corrosiu produït pel SO2 en
presència d'humitat saturada a condensació, sota condicions tèrmiques
controlades.
Corrosió per immersió alternativa:
Es produeix quan
les superfícies metàl·liques són periòdicament cobertes per l'aigua de
mar, per exemple, a intervals repetitius provocats per l'onatge, marees,
etc.
Corrosió
climosalina:
També anomenada de
cicles climàtics combinats amb boira salina.
De tots els assaigs de corrosió per simulació de l'ambient marí, aquest
és el més perfecte de tots, al nostre entendre, perquè és el que
representa més fidelment el que succeeix en la realitat amb els cicles
nocturns i diürns, on a la nit puja la humitat baixa el punt de rosada
(clima humit), a trenc d'alba puja la temperatura i baixa la humitat (assecat),
i alternadament es produeixen les deposicions de la boira salina
dispersada pel mar.
CCI ve desenvolupant des de 1967, sota la Certificació AENOR, cambres de
simulació climàtica, entre les quals es troben les cambres d'assaigs de
corrosió accelerada, en totes les versions, capaces de reproduir
qualsevol ambient marí, industrial o urbà, que pugui trobar-se en
condicions naturals o artificials i accelerar-lo a requeriment. Referent
a això és de destacar que CCI ha desenvolupat aquest tipus de cambres
per al Centre Nacional d'Investigacions Metal·lúrgiques CENIM,
pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques, Empresa
Nacional Siderúrgica etc., i les companyies més rellevants del sector,
entre altres entitats públiques i universitats diverses.
www.cci-calidad.com |
